La competició es va gestar l’any 2003 sota la denominació de ITF Ciutat de Barcelona, amb una dotació econòmica de 10.000$ USD i l’objectiu de recuperar el tennis femení d’elit a la ciutat. L’aragonesa Marta Fraga es va convertir en la primera campiona del torneig a l’imposar-se en la final, disputada en el Club Tennis La Salut, a l’actual estrella mundial Ana Ivanovic.
Fraga va inscriure el seu nom en el palmarès per partida doble ja que també va assolir, al costat d’Adriana González, el títol per parelles. Aquesta mateixa fita, imposar-se en les dues categories, ho va arribar a l’any següent Laura Pous. La tennista catalana va vèncer a Tsvetana Pironkova en els individuals i va formar la parella guanyadora al costat de Lourdes Domínguez-Lli en un torneig que de nou es va celebrar en el C.T. La Salut i que començava a donar mostres del seu creixement. Domínguez-Lli va repetir títol de dobles en l’any 2005, formant tàndem en aquesta ocasió amb María Antonia Sánchez Lorenzo, qui, a més, va ser subcampeona dels individuals.
La checa Katerina Bohmova va ser la vencedora d’un ITF BCN KIA 2005 que va suposar un gran salt de qualitat en l’evolució del torneig. El segon factor diferencial va ser la gran cobertura que la competició va rebre per part dels mitjans de comunicació. En aquesta edició va ser l’únic torneig de la seva categoria (Tier IV) amb televisió en tot el món, condició que conservaria l’any següent. Tant TVE, a través de La2 i Teledeporte, Eurosport i diferents televisions d’àmbit internacional van retransmetre diversos partits, el que va dotar al torneig d’un abast mediàtic global.
El torneig va seguir creixent, va obtenir la consideració de Campionats Internacionals de Tennis Femení d’Espanya, i el 2008 es va preparar per als canvis que el circuit exigiria a l’any següent. El primer pas va ser el trasllat de la seu al David Lloyd Club Turó, un escenari històric, de prestigi i amb carisma. Amb la 18ª jugadora del rànquing mundial, Shahar Peer, com primer cap de sèrie i la russa Maria Kirilenko, número 23, com segona favorita, el torneig va presentar un quadre amb fins a deu Top-60 del Sony Ericsson WTA Tour que va incloure també a Cibulkova, Safarova, Parmentier, Garbin o Gallovits. Carla Suárez, que acabava de ser cuart-finalista en Roland Garros, va encapçalar la nòmina de jugadores espanyoles en el torneig barceloní. Però l’actuació més sorprenent la va protagonitzar María José Martínez, que va entrar en el quadre amb wild card de l’organització i es va obrir camí fins a la primera final de la seva carrera després d’eliminar a Wozniak, Parmentier, Safarova i Llagostera. Per l’altre costat del quadre, Kirilenko va imposar la seva condició de favorita davant Osterloh, Suárez, Gallovits i Cohen-Aloro. La final entre Martínez i Kirilenko va ser un monòleg de la russa, que va guanyar 6-0 i 6-2. La competició de dobles va veure un ple espanyol en la final, que va enfrontar a les parelles Llagostera-Martínez i Domínguez-Parra, amb victòria de les últimes.
Kirilenko va regressar en 2009 amb l’objectiu de revalidar el seu títol. En un quadre replet de grans noms, com els de Alizé Cornet, Flavia Pennetta, Carla Suárez, Iveta Benesova, Sara Errani, Sorana Cirstea o Francesca Schiavone, només Roberta Vinci va ser capaç d’acabar amb la imbatibilidad que Kirilenko mantenia a Barcelona. En una final que va dominar en tot moment, Vinci va destronar a la jugadora russa per a succeir-la en el palmarès del torneig. Només una cosa es va interposar a l’any següent en el camí de Vinci: la seva amiga i compatriota Francesca Schiavone. La tennista milanesa va arribar a Barcelona com primer cap de sèrie, i va demostrar la seva condició de favorita amb un torneig impecable. No va cedir un sol set en el seu camí fins a la final i es va imposar consecutivament a Alberta Brianti (62 61), Tathiana Garbin (64 63), Carla Suárez (64 64) i Yaroslava Shvedova (61 62). Unes molèsties de Vinci van facilitar el triomf de Schiavone, que d’aquesta manera va arribar llançada a París i va donar la sorpresa guanyant Roland Garros.